Resolució del PSUC Viu amb motiu de la diada
Comitè Executiu del PSUC Viu
5 de setembre de 2013
5 de setembre de 2013
La Diada d’enguany es
celebra en un context social, econòmic i polític que segueix marcat per una
crisi que afecta a la majoria de la ciutadania i en especial a la classe
treballadora i als sectors populars.
L’atur, la precarietat laboral, els desnonaments, la marginació social i
la pobresa, assoleixen uns índexs que no troben comparació si no és
remuntant-nos moltes dècades enrere. Més de 900.000 persones aturades (23’8%),
més d’un 25 % de la població per sota del llindar de la pobresa, més de 50.000
menors amb problemes de nutrició; són algunes de les dades que no haurien de
permetre que a Catalunya ningú es sentís satisfet o que perdés el temps amb
falsos debats o somiant alternatives il·lusòries.
Aquesta crisi, a més, ve
determinada per l'esgotament del model politic i social sorgit durant la
Transició democràtica. Avui el sistema polític caracteritzat pel bipartidisme
està profundament qüestionat, les polítiques de retallades de drets socials i
la reforma laboral trenquen el contracte social sobre el qual es basa el
sistema democràtic i la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut
d'Autonomia de Catalunya de juny de 2010, la negativa a millorar el finançament
de Catalunya, l’atac a la llengua catalana i el procés de recentralització
impulsat pel Govern del PP han provocat una profunda crisi constitucional.
Cal afegir-hi els
nombrosos i greus casos de corrupció que, pel seu abast, per la seva comissió
al llarg del temps i per les persones implicades, demostren que alguns, en
especial Convergència i Unió, creien –i creuen- que aquest país és la seva
finca particular, que hi ha catalans de primera i catalans de segona i que a
uns quants, en nom d’un suposat superior interès nacional, els hi és permès
ficar mà a la caixa.
També hi tenen
responsabilitat els que, podent fer-ho, no adopten les decisions polítiques que
deixarien a CiU en minoria; en nom igualment d’un suposat interès superior
d’una nació que sembla que estigui per damunt del patiment de gran part dels
seus homes i dones. Ara, en nom d’una consulta que, segons sembla, resoldrà
tots els problemes que ens afecten.
El PSUC-Viu, conseqüent
amb la que ha estat la seva trajectòria, torna a cridar al poble de Catalunya,
en primer lloc als treballadors i treballadores i a tots els sectors populars
especialment colpejats per la crisi, a que uneixin la lluita contra aquesta,
pels drets socials, amb la lluita per les llibertats nacionals de Catalunya;
entenent que són les dues vessants d’un mateix combat, que no hi haurà
llibertat nacional per Catalunya si no és amb justícia social.
Llibertat nacional que
passa avui per l’exercici del dret a l’autodeterminació; és a dir, perquè el
poble de Catalunya, de manera conscient, amb informació rigorosa i debat
profund, pugui decidir entre les diferents opcions relatives al lligam amb la
resta de pobles d’Espanya.
Per això, el PSUC-Viu,
respectant-la com a mostra de l’exercici de les llibertats d’expressió i
manifestació, no dóna suport a la cadena humana convocada per l’Onze de
Setembre d’enguany, perquè ja des de la seva consigna, “Via catalana a la
independència”, és excloent, identificant de manera interessada el dret a
decidir amb la independència, una de les opcions possibles, i contribuint una
vegada més a la manipulació i la confusió. Qui encapçala i dirigeix la “Via
catalana a la independència” defensen un model de país oposat al nostre.
Per tot això, nosaltres,
els comunistes del PSUC Viu no volem contribuir participant políticament de la
mà amb explotadors i corruptes a significar cap front ni cap unitat amb qui
retalla els drets socials i afavoreix el negoci dels poderosos.
Les persones que ens
reclamem del comunisme i que ens considerem continuadores de la lluita del PSUC
-partit a qui ningú li pot donar lliçons en la defensa dels drets nacionals del
nostre poble, entre d’altres, en els moments més foscos de la història recent-
seguim defensant amb fermesa l’opció de l’estat republicà i federal com la que
millor aplega aquelles llibertats nacionals i els drets socials. I també,
perquè és la que millor pot permetre la continuïtat d’una història comuna de
lluites, de fracassos i de victòries, de tots els pobles d’Espanya.
No per recrear-se en el
passat, si no amb visió de futur i pensant en els reptes que els treballadors i
treballadores tenim per endavant per construir en millors condicions una
societat més justa, més democràtica, més respectuosa amb els Drets Humans i amb
la natura i tenint en compte que el marc per aconseguir-ho serà en gran part
l’europeu. Una Espanya plenament democràtica, republicana i federal, serà més
eficaç per aconseguir aquells objectius que no pas una Catalunya independent
amb la classe treballadora i els sectors populars dividits i per tant, com
sempre, sotmesos al domini dels poderosos que són, junt als poderosos d’arreu,
els que realment ens exploten i de qui cal alliberar-nos com poble.
Denunciem una vegada més
la instrumentalització de les legítimes aspiracions del nostre poble –incloent-hi
les d’aquells sectors que opten per la independència- quan des del govern de
CiU i des dels mitjans de comunicació de la Generalitat, des d’altres privats
però sotmesos al govern per la via dels interessos de classe i/o de la
subvenció o des dels intel·lectuals orgànics d’un cert sobiranisme,
s’identifiquen tots els problemes de Catalunya amb un suposat espoli fiscal per
part de l’Estat espanyol. Tergiversant la història i arribant a identificar a
Espanya –és a dir, al conjunt dels seus ciutadans i ciutadanes - com la que ens
roba.
És necessari un cop més,
recordar que CiU ha estat sempre al costat del govern del PP en el moment
d’aprovar lleis i adoptar decisions que han suposat les retallades que estem
patint i el desmantellament del minso estat del benestar del qual tot just
n’havíem començat a gaudir com a resultat de les lluites obreres i populars i
no de gracioses concessions. El mateix govern de CiU a Catalunya ha estat
alumne avantatjat en l’aplicació de les polítiques neoliberals. En el terreny
de la corrupció és fa difícil destriar qui és el guanyador entre PP i CiU. En
definitiva, són les polítiques plenament coincidents d’ambdós partits les
responsables de l’estat de coses a Catalunya i al conjunt d’Espanya.
Els sectors dominants,
tant de Catalunya com de la resta d’Espanya, tenen clars els seus interessos de
classe i com s’ho han de fer perquè la sortida de la crisi reforci encara més
la seva hegemonia i mantingui i augmenti les seves taxes de benefici: carregant
tots els costos dels ajustos damunt d’aquells que viuen, malviuen, o ni això,
amb la venda de la seva força de treball; fent que la reducció de costos es
faci sobre el salari, directe o diferit, de treballadors i treballadores.
L’única pugna entre aquells sectors dominants ho és per situar-se millor en la
reordenació dels mercats, i per això els hi és molt útil enfrontar als pobles
per distreure’ls de quins són els veritables problemes. La classe treballadora
i els sectors populars del conjunt d’Espanya també han de tenir clars el seus
interessos de classe, que són comuns, i no permetre la divisió per raons
d’origen nacional.
El PSUC Viu, en tant
que partit nacional i de classe, partit agermanat amb el PCE, amb qui
comparteix projecte polític, per Espanya i Europa, partit que treballa, junt a
d’altres, a EUiA a Catalunya, dóna el seu total suport a la declaració
conjunta, ICV-EUiA i Izquierda Unida sobre el dret a decidir i el model
d’estat, que finalitza amb els compromisos següents:
“Donar suport a l'exercici
del dret a decidir del poble de Catalunya i dels altres pobles de l'Estat que
manifestin la seva voluntat d'exercir aquest dret.
- Reclamar i afavorir un procés de negociació entre les forces polítiques de l'Estat i les forces polítiques catalanes per acordar la celebració d'un referèndum sobre el futur polític de Catalunya i propiciar les reformes legislatives necessàries per a la seva convocatòria.
- Treballar conjuntament de manera coordinada per un model de Estat federal, plurinacional, social i republicà, que incorpori el dret a decidir.”
- Reclamar i afavorir un procés de negociació entre les forces polítiques de l'Estat i les forces polítiques catalanes per acordar la celebració d'un referèndum sobre el futur polític de Catalunya i propiciar les reformes legislatives necessàries per a la seva convocatòria.
- Treballar conjuntament de manera coordinada per un model de Estat federal, plurinacional, social i republicà, que incorpori el dret a decidir.”
El PSUC-Viu fa una crida a
totes les forces d’esquerra, polítiques, sindicals i socials, i també a la
resta de forces democràtiques, de Catalunya i de tota Espanya, per treballar
amb l’objectiu de la confluència de les lluites dels pobles de l’Estat per les
seves llibertats nacionals, amb les lluites pels drets socials i amb la lluita
per una transformació democràtica de l’estat que només assolirem des de la
ruptura amb l'actual estat de coses, amb l'actual sistema econòmic i
institucional.
Fem una crida a la
mobilització social, pacífica, de la majoria social treballadora perquè defensi
el seu dret a una democràcia social, econòmica i política que faci al poble
dipositari de la sobirania plena perquè avanci la idea que no serà possible una
Espanya plenament democràtica si Catalunya no s’hi integra voluntàriament
i que no serà possible una Catalunya veritablement lliure si no és en el
si d’un Estat Espanyol democràtic i avançat: es a dir federal i republicà.
