VEÍ DEL CARRER PONENT

...
Estem a mitjans d’agost (10/08/10) i la situació segueix empitjorant; els operaris han desaparegut, ja no hi ha ningú treballant, per descomptat que les indicacions de l’alcaldia per que es regui el polsinós paviment no s’acompleixen en absolut i, per tant, els núvols de pols encara són més espectaculars. Jo, il•lús de mi, he trucat un parell de vegades a la policia local per intentar fer acomplir amb les ordres de l’alcalde, tot i que sempre m’han atès molt amablement comprenc que no vinguin contínuament a comprovar-ho, a mi, sincerament, em fa certa vergonya seguir-los trucant, ja em deuen conèixer com “el pesat del carrer Ponent”. Tan és així que, tontet de mi, he regat, jo personalment amb el meus mitjans, el paviment varies vegades durant la setmana passada.



A més a més, les balles i les senyalitzacions, posades sense massa sentit, sobretot les balles, dificulten el trànsit del vianants, convertint-lo en una espècie de gimcana estúpida. Com que no hi ha ningú que ho controli, moltes d’aquestes balles estan tirades per terra i la gent passem per on podem esquivant cotxes, pols, fustes, rajoles,basalts, forats i tota mena d’entrebancs i quan arriba un tren amb clients dels balnearis carregats amb maletes l’espectacle és de notícia periodística envers l’estultícia i la desídia amb que ens tracten.

Els cotxes, sense una senyalització adequada i sense impediments físics com serien unes bandes sonores, agafen velocitats superiors a les recomanables, no parlem dels tot terreny que sembla que frueixin amb de la possibilitat de demostrar com van de be en aquests terrenys sense asfaltar, alguns deuen trempar de mala manera veient els núvols de pols que aixequen al seu pas, per no parlar dels autobusos , els quals no si miren massa tampoc amb la velocitat que agafen en aquests maleïts tres-centes metres.


Ara, corre el rumor entre l’emprenyat veïnat que no es podrà asfaltar fins d’aquí unes setmanes o mesos per culpa dels pals de la llum que encara no s’han tret.


Com poden veure és urgent que asfaltin el carrer, si no han tret els maleïts pals de la llum poden asfaltar i ja s’arreglarà més endavant, encara que triguin setmanes, mesos o anys a dignar-se a moure’ls i si els deixen tal i com estan ¡no passa res! els veïns hi enganxarem un placa com a monument a la deixadesa i la feina mal feta.


Repeteixo, és urgent que comencin a asfaltar sense cap demora, la paciència del veïnat ja s’ha acabat. Fins ara ens hem queixat per escrit i amb alguna visita a les seves dependències, però el temps de les bones paraules ha arribat a la fi.
...