La nostra opinió al BIM de desembre

Quan l’11 de setembre CiU va veure una oportunitat per amagar una mala gestió no va veure més enllà de l’estelada. El President Mas va voler apropiar-se dels fets de la manifestació sense pensar que molts dels que surten al carrer no obliden la insensibilitat social, les retallades, la repressió policial, els escàndols de corrupció. Era impossible obtenir una majoria excepcional per continuar amb aquestes polítiques. Esperem que ara desperti un sentiment de responsabilitat social vers la gent que pateix les conseqüències de les polítiques neoliberals.

A Caldes per segona vegada ens han rebutjat la proposta de facilitar el pagament de l’IBI a famílies amb problemes econòmics. Igualment ens ha passat amb les plusvàlues, que no hem aconseguit que a les persones desnonades se’ls condonés el pagament de l’impost.

L’any passat vàrem proposar que la paga extra que tots rebem servís per pal·liar despeses socials concretes, cosa que tampoc vàrem aconseguir. Aquest any, ho hem recordat i altres s’ho han atribuït, però lo més important és que hem aconseguit que 9791’58€ vagi a sufragar necessitats de famílies caldenques a través de Cáritas.

Després de 2 mesos d’espera, no es reflecteixen a l’acta ni hem rebut per escrit tal com es va comprometre el Sr. Alcalde al ple de setembre, les respostes a les preguntes que vàrem fer en nom dels veïns de Can Solà Gros I respecte la situació econòmica i administrativa en que es troba la urbanització. No és seriosa aquesta manera de fer.

Constitució de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca

Reflexiones para antes de ir a votar

La situación de crisis actual que atravesamos, generada esencialmente por los factores del CAPITAL, despiertan en mi memoria la película de unos recuerdos vividos significativos y tristes, y no muy lejanos. Lo peor, es que se pueden perfectamente comparar con situaciones actuales.

Recordamos la ingente cantidad de personas que individualmente o en familia, ya desde comienzos del pasado siglo pero que cuantitativamente aumentó durante los años 50 al 80, buscando una vida mejor para ellos y sus hijos, llegaban a Cataluña en trenes de 16-20 vagones, procedentes de Andalucía, Murcia, Extremadura y Galicia portando como único bagaje aquellas maletas de madera atadas con cuerdas, tal y como pusieron de manifiesto las rancias películas de los mismos años de la emigración en el interior de España y también hacia el exterior.

Lo que no nos han contado en las películas es que una buena parte de esa oleada humana que llegaba tenía a la Guardia Civil esperándoles a su llegada a la Estación de Francia, y al que no podía acreditar que contaba con familia en Catalunya lo obligaban de nuevo a coger el tren con destino a su procedencia, lo que originó que muchos se bajaran en marcha y tuvieran la dramática dificultad de ubicarse en cualquier parte.

Vienen a mi mente igualmente las imágenes de los “ghettos” marginales de chabolas, construidas, con las propias manos y sudores de los emigrantes, fundamentalmente durante los años fuertemente migratorios, que así fueron creando barrios como los del Somorrostro, Pueblo Nuevo, Can Tunis, Montjuich, y otros en los perímetros exteriores de los alrededores de Barcelona y ciudades del Vallés, muchos de los cuales fueron posteriormente abandonados después de más de 15 ó 20 años. Algunos de esos emigrantes perdieron su vida en los márgenes de los ríos barceloneses (Llobregat i Besós), en las riadas de triste memoria.

Los ferroviarios que fueron trasladados llegaron a Barcelona, con más suerte, ya que RENFE LES HABILITABA UN VAGON DE TREN DONDE ALGUNOS VIVIERON MAS DE 15 AÑOS.

Otros ya fallecidos que yo conocí, que fueron los que vivieron esa historia, me comentaban que eso no volvería a ocurrir y que nosotros que teníamos unos años menos que ahora, no nos podíamos imaginar lo mal que lo pasaron.

Pero a la vista de la situación actual, los que así se lamentaban ante nosotros estaban lejos de imaginarse que muchos de los descendientes de aquellas personas emigrantes volverían a vivir aquellas tan amargas experiencias, si queréis de manera diferente. Algunos de ellos ahora por avalar a sus hijos y nietos en la compra de una vivienda.

Con todo lo precaria que podría ser esa situación, lo que no cabe duda es que en esos barrios, germinó una virtud esencial que enorgullece al ser humano humilde como es la de la SOLIDARIDAD, que convida a apoyarse los unos a los otros para sobrevivir con dignidad en estos tragos tan amargos.

Los que abrieron las puertas de Catalunya a los emigrantes a cambio de sus trabajos que en general fueron precarios y mal pagados, los que así especularon laboralmente, en el fondo son los mismos que en estos momentos han generado esta crisis que nos sitúa a nivel económico en los años que describimos. Sin embargo ahora los trabajadores ni tan sólo podrán tener sus tristes barracas, y paralela y contrariamente estarán llenos de deudas con una vida indigna que puede llevar en algunos casos o muchos a sobrevivir en las calles, espacios públicos, oficinas abiertas etc, sin poderse quitar de encima deudas importantes con Bancos que les expropian y que al tiempo a ellos les subvencionan los poderes públicos, para encubrir sus malas operaciones con dinero de todos. En definitiva, no se trata sólo de una expropiación personal sino que se les expropia algo que proclama la Constitución como es el reconocido derecho a UNA VIVIENDA DIGNA.

He creído oportuno el recordar estas triste páginas de la historia de Catalunya antes del día 25 de noviembre, para que medites tu voto, porque considero que es prioritario resolver las precarias situaciones sociales y económicas que padecemos, antes de meternos en otras vías que no pretenden otra cosa más que aparcar no sabemos por cuánto tiempo la resolución de los problemas que sufren muchísimos ciudadanos. De hecho, aprovechando la gran manifestación del 11 de septiembre, CIU pretende meter debajo de la alfombra su incompetencia manifiesta de que los catalanes volvamos a disfrutar realmente de los derechos sociales que nos merecemos. Es por eso desde ICV-EUiA decimos: 

DERECHO A DECIDIR……. Sí

Y DERECHOS SOCIALES … TAMBIÉN. 

Danos tu apoyo…

Victoriano R.

Acte de campanya a Caldes

Manifestació a la NII el dia 17N

Encara no sabem si les noves obres són de veritat o només un efecte electoralista. Nosaltres sí ens manifestarem de debò. Vine el dissabte 17 a exigir la finalització d’aquesta obra JA!

La nostra opinió al BIM de Novembre

Avui hem de parlar de futur a partir de les eleccions del 25 de novembre. 

Mai podia imaginar el govern de CiU que una massiva manifestació el passat 11 de setembre els permetés muntar una nova estratègia per amagar l’escassa capacitat que ha demostrat per governar eficaçment Catalunya. Una vegada vist el clamor popular i no abans decideixen sumar-se a l'èxit de la festa i convocar així noves eleccions que ara li poden ser més favorables en la nova conjuntura.

El paraigua estratègic electoral amaga el fet de que les seves polítiques estaven condemnades al fracàs i distreu als que pateixen les conseqüències de les retallades, encobrint les precarietats socials en les que ens han submergit (3.000 professors/es i 8.000 mèdics/ques menys, €uro x recepta, retallades en: guarderies, beques menjador, sanitat, (tancament de quiròfans / augment llistes d’espera), 5€ per butaca als acompanyants als hospitals, PIRMI, sous dels funcionaris, Llei de la Dependència, 100 desnonaments/dia, Increment del dèficit, de l’atur i de la pobresa, etc...)

L'aliança CiU-PP ens ha portat a salvar els Bancs amb els nostres diners i a pagar a més els interessos pels diners que rebrem prestats de la dictadura centralista Europea. A canvi el mercat laboral es tornarà més precari pactant reformes sectàries. S’aproven uns pressupostos que són evidentment restrictius per a Catalunya, i per si algun “pobre” pot sortir damnificat decideixen deixar en la impunitat i no perseguir el FRAU FISCAL (16.000.000.000 € a Catalunya).

La Generalitat continua amb els impagaments als centres sanitaris, educatius i socials concertats i els atribueix a la política econòmica del Govern central, per altre banda uns socis convenients o inconvenients depenent del dia. Mai han pensat abans d’aprovar un impagament en renunciar als seus sous, dietes, cotxes oficials, etc. La gent que treballa oferint un servei i ajuda a que el país marxi endavant també ha de pagar la hipoteca, el menjar, els impostos, i pobres d’ells si no paguen!

Ensopegarem una altra vegada amb la mateixa pedra? Aconseguiran la majoria absoluta com el PP?

Que el diable ens il·lumini a tots abans de votar, això sí, hem d’anar a votar i no deixar que ningú faci una lectura d’un (fals) triomf amb una alta abstenció.

Ampliació del termini per a la recollida de signatures de la ILP

El plazo de recogida de firmas de la ILP por la dación en pago y el alquiler social se amplía tres meses!

A veure si aconseguim aturar els més de cent dramàtics desnonaments diaris.

Vídeo-carta abierta al Presidente Artur Mas

visita http://www.cafeambllet.com

El mayor robo de la historia de Cataluña

A favor de la ILP hipotecària a la Fira de l'Aigua

Durant la passada Fira de l’Aigua vàrem aprofitar per posar un punt de recollida de signatures a favor de la ILP hipotecària. En total, a Caldes hem recollit prop de 400 signatures. Volem agrair a tota la gent conscienciada amb aquest greu i injust problema la seva col·laboració. Si encara no heu signat hi ha temps fins el 31 d’aquest mes.

La nostra opinió al BIM d'octubre

Possiblement la tardor sigui més calenta que el passat estiu a Caldes.

L’Assemblea de Joves de Caldes, després d’haver sigut declarada d’interès municipal, ha hagut de suspendre el VariArt per la falta de previsió econòmica municipal.

L’AMPA de la Llar d’Infants reacciona davant la desproporcionada pujada de les taxes i el co-pagament d’1€ a qui deixi els fills a dinar i 1€ si els recullen més tard de les 17:00h. Alguns pares ja han renunciat a la preinscripció per problemes econòmics.

L’AMPA de La Benaula veu com la prepotència del Consell Comarcal i dels responsables d’ensenyament, arrasa amb les seves pacífiques intencions de decidir qui s’encarrega del dinar dels seus fills.

A l’aula de música, mentre que encara s’estan tractant problemes d’aules i pressupostos, altres reclamem que es creï la comissió aprovada al ple per col·laborar en la resolució del problema.

Els veïns afectats pel mosquit tigre, reclamen que s’apliqui l’ordenança aprovada, especialment quan alguns veïns no permeten l’accés a les seves propietats al Servei de Control per localitzar possibles focus.

A l’equip de govern li creixen els nans, serà que no tot ho fan tan bé.

ILP. Que no te hipotequen la vida

 A Caldes també volem participar amb la recollida de signatures per a la ILP hipotecària, perquè és injust que ens hipotequin la vida mentre els bancs són salvats amb els diners de tots.
Per això us demanem la vostra ajuda, si vols signar posa't en contacte amb nosaltres.


El text següent està extret de la web http://www.quenotehipotequenlavida.org/

¿Qué buscamos?

Que, ante una ejecución hipotecaria, las personas puedan liquidar su deuda con la entrega de la vivienda y volver a empezar de nuevo. La solución que se propone en la presente Iniciativa Legislativa Popular es hacer de la dación en pago retroactiva la fórmula preferente para la resolución de este conflicto: en el caso de que el bien ejecutado sea la vivienda habitual, su adjudicación por parte de la entidad financiera supondrá el pago de la deuda, extinguiéndose totalmente la misma junto con los intereses y costas. La extinción de la deuda comportará por efecto de la ley la extinción de cualquier tipo de fianza o aval.

¿Cómo lo haremos?

Hemos impulsado un Iniciativa Legislativa Popular (ILP) para llevar al Congreso de los Diputados una modificación de la ley hipotecaria. Para ello, necesitamos recoger más de 500.000 firmas antes del 31 de octubre de 2012 en todo el territorio estatal.

¿Qué propone exactamente la ILP?

1. Dación en pago con efectos retroactivos

Se llama dación en pago al hecho de entregar la vivienda a la entidad financiera con la que se tiene la hipoteca a cambio de quedar libre de toda deuda.

2. Paralización de los desahucios

Siempre que se trate de la vivienda habitual y el impago del préstamo hipotecario sea debido a motivos ajenos a la propia voluntad.

3. Alquiler Social

El ejecutado tendrá derecho a seguir residiendo en la vivienda pagando un alquiler no superior al 30% de sus ingresos mensuales por un período de 5 años.

¿Dónde se firma?

Las firmas se recogerán en los pliegos de firmas que habrán sido sellados por la Junta Electoral Central. Cada pliego de firmas debe estar autentificado por un Fedatario.

Cada pliego en castellano tiene espacio para 30 firmas. En los pliegos en castellano-catalán, castellano-euskera, y castellano-gallego se pueden recoger hasta 20 firmas.

Cualquier ciudadano puede firmar para dar apoyo a la ILP hipotecaria en los puntos de recogida de firmas especificados en la sección “dónde firmar“. Si se dispone de DNI electrónico, también se podrá firmar online (próximamente se habilitará la aplicación para poder hacerlo).
¿Cuándo se puede empezar a firmar?

Ya se puede firmar en apoyo a la ILP. Puedes consultar todos los puntos de recogida de firmas aquí

Se recogerán firmas hasta el 31 de octubre de 2012.

Bon exemple de llibertat. Sou nostres i de ningú més

Ha passat el que alguns ens temíem. El Consell Comarcal de la Selva, emparat pel Sr. Fernández d’Ensenyament i uns mossos d’esquadra, varen impedir que el dinar contractat per l’ AMPA de La Benaula a una empresa aliena al Consell Comarcal de la Selva fos subministrat als alumnes.

Davant la impotència, membres de l’AMPA varen repartir el menjar entre tots aquells que van anar a recolzar els pares i mares, i la resta del menjar va ser donada a las Germanes Hospitalàries de Caldes.

L’actitud del Sr. Fernández i del Consell Comarcal va ser prepotent, ja que a més van portar el seu dinar per als nens sense l’autorització dels seus pares... INTOLERABLE.

Què diu l'alcalde?
El primer dia de l'escola em consta que hi havia dos agents de Mossos de paisà que no van deixar entrar l'AMPA al menjador i una o dues famílies va optar per menjar fora...

A veure, fem números... 1 i 1 - 25 +2^2 / 30 = sí, aproximadament 1 ó 2 famílies

PP: si no le gustan mis principios, tengo otros

Pregunta: Per què sentir la veritat provoca el riure del PP?

11 de Setembre

Aquest 11 de setembre, Catalunya viu una de les seves Diades més negres, amb un aprofundiment de les retallades de drets socials i democràtics perpetrada per part dels governs de CiU i PP, i amb unes taxes d’atur i de pobresa completament immorals.

En aquests moments tan difícils, el PSUC Viu realitza una crida a la mobilització unitària contra aquestes polítiques de dretes que estem patint, i en defensa d’una opció d’esquerres oposada al capitalisme i sustentada en els drets socials, la democràcia, una reforma fiscal progressiva i un model econòmic que garanteixi unes condicions de vida dignes en un entorn sostenible per al conjunt de la ciutadania.

Nosaltres tenim clar que defensar Catalunya és defensar als i les seves ciutadanes, especialment la majoria social constituïda pels que treballen o volen treballar al nostre país, i que es veuen afectats injustament per les polítiques d’un govern que enlloc de defensar-los els ataca de manera constant.

CiU no defensa Catalunya, sinó que representa les classes dominants, una burgesia que suposa la minoria social que ha provocat la crisi, s’enriqueix amb la mateixa i vol responsabilitzar-ne als sectors socials més desafavorits. De fet, no dubten en votar a Espanya i Europa lleis que beneficien als poders financers estrangers en detriment de la classe treballadora. Exemple d’això, és la petició dels 5.023 milions al Fondo de Liquidez Autonómico, precisament, una tercera part del frau fiscal a Catalunya, majoritàriament, provinent dels grans patrimonis i el sector empresarial. Aquest rescat l’hauran de pagar els i les treballadores i les classes populars catalanes per així mantenir el compromís de pagament del deute públic irresponsable assumit amb el sector privat. El Govern de CIU desvia els recursos públics dels i les catalanes a l’aprovisionament dels inversors privats. El dèficit social és el principal dèficit de Catalunya, que es tradueix amb la privatització i mercantilització de sanitat, educació i serveis socials destinada a engreixar l’esfera privada

En aquest sentit, aquesta proposta de pacte fiscal, així com la petició de rescat, no són més que estratègies per dissimular la fractura social que assola Catalunya, en perspectiva d’una crisi humanitària de primera magnitud. Si bé és constatable el dèficit fiscal de Catalunya i la necessitat d’un millor model de finançament, CiU, que representa l’avantguarda neoliberal a l’estat espanyol, la instrumentalitza per justificar les brutals retallades i obtenir així rèdits electorals. D’una banda, fomenta l’estètica d’una confrontació amb el govern del PP que esdevé interessadament reciproca. De l’altra, ambdós acorden sense embuts les línies mestres de l’ofensiva definitiva contra l’estat social. Aquesta realitat s’expressa amb l’exigència d’un rescat sense condicions per part del Govern, després de que CIU recolzés al Congrés la Ley de Estabilidad Presupuestaria que les establia.

CIU eleva el patriotisme a raó d’estat alhora que identifica els seus interesses de partit i de classe amb els interessos del conjunt dels catalans i catalanes. CIU utilitza el nacionalisme excloent com a maniobra de distracció per amagar el conflicte de classes existent a Catalunya. És extremadament grotesc estimar Catalunya quan no s’estima la majoria dels catalans. Aquesta és la doble moral del nacionalisme convergent.

El PSUC Viu, alhora que defensa el dret a l’autodeterminació, aposta més que mai per la república federal com a model d’Estat en un moment en que l’estat de les autonomies nascut de la transició és atacat i fa aigües per tots cantons. Fem nostra la defensa d’una concepció i una política que plasmi a nivell legal i institucional el reconeixement del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüística de l’estat espanyol. Però entenem que la solució democràtica no pot fonamentar els drets polítics i socials en identitats nacionals sinó en la igualtat fonamental de totes les persones i en la protecció de tots els seus drets. Creiem que la república i el federalisme són els instruments més adequats per a aconseguir una democràcia avançada, amb justícia social i solidaritat entre els pobles i les persones.

El PSUC Viu volem una Catalunya incloent amb cohesió social, plens drets de ciutadania, l'establiment de la Renda Bàsica de Ciutadania, l’aturada de tots els processos de desnonament, una salut i educació públiques, de qualitat i per a tothom. Diem no a l’increment de taxes universitàries i a les retallades en ensenyament. El país es construeix des de la ciutadania, no des de l'ensenya.

Volem una Diada de lluita contra les injustícies socials que patim a Catalunya. Reiterem la nostra crida a les mobilitzacions unitàries convocades pels i les treballadores, aturades, joves, pensionistes, i en general per totes aquelles persones i col·lectius afectats per la crisi. En aquest sentit, la marxa del dia 15 de setembre convocada a Madrid ha de ser el tret de sortida cap a una tardor on defensarem de manera decidida els drets de la classe treballadora.

Alfredo Clemente
Secretari General del PSUC Viu

#NOcallem 19 de Juliol 2012

La taxa de la llar d'infants puja des d'un 29% fins a un 68%

Al ple extraordinari del passat 18 de juny l'equip de govern ha aconseguit pujar les taxes de llar d'infants. Tots ho esperàvem després d'una retallada salvatge de la Generalitat, que ha passat en poc temps de 1800€ a 875€ (i esperem que encara no baixi més). No obstant, aquesta pujada que s'havia d'haver discutit ja a l'anterior ple ordinari, es va deixar aparcada per trobar un major consens i una solució més "justa". 

La realitat ha estat ben diferent, la pujada s'ha aprovat pels vots de CiU i PP, més l'abstenció de PSC. Després de moltes reunions CiU presenta una proposta sense debatre-la amb la resta de partits, agafant el que li interessa, com la puja de 1€/dia per qui deixi el nen a dinar, i 1€/dia per qui no el vagi a recollir a les 17h que va proposar la PIC. En total la taxa pot costar 145+22+22=189€ que representa una pujada del 68%

Capítol apart és la votació a favor del PP, després del que diuen al BIM de juny en contra de la pujada, justifiquen la votació ja que és millor pujar quotes que acabar tancant la llar. Aquesta afirmació queda desmentida pel propi alcalde al ple, i segueix votant a favor! Una altra prova de la incoherència d'aquesta regidora és votar en contra de les taxes esportives per creure que un 40% és massa. A veure repetim... que la llar puja un mínim d'un 29% i arriba fins al 68%, que el propi ajuntament creu que un 50% de pares acabaran pagant els 189€, això fa que la pujada mitja sobrepassi aquest 40% que li sembla massa. 

Hi havia altres propostes? Sí, i perillosament els partits de l'oposició podríem haver arribat a un consens que no agradava al govern.
Així és com es treballa. Si recordeu bé uns 14 nens/es han quedat fora de la llar. Quan se'ls va preguntar que farien ja que al seu programa electoral portaven un "cap nen fora de la llar", van dir el cèlebre: "estem treballant". Ho feien? Sí, aquest és el pla en paraules de l'alcalde:
"amb la puja de preus sobrarà alguna plaça i s'hi podrà ubicar un nen dels que han quedat fora".
(Veieu l'entrevista a TVGi, minut 16:10) 

Política per rics.

"La nostra" es converteix en la "d'ells"

TV3, la televisió pública de Catalunya, no va emetre el discurs que Ada Colau, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) va fer a la cerimònia del premi Català de l’Any. A l'enllaç podreu veure la notícia.
Un dels comentaris ens ha deixat aquesta enginyosa frase que nosaltres hem volgut posar al títol d'aquesta entrada. 
Mentre moltes families pateixen salvatges desnonaments nosaltres pagarem la partida de Monopoly del Sr.Rato i amics a Bankia. 

No falten cadires, sobra cinisme

Entra i mira el video

Cita:
"En Cataluña, una de cada cinco personas está en riesgo de quedar fuera de juego. Sin casa, sin trabajo, sin comida. La marató per la pobresa propone hacer frente a esta lacra con caridad. Pero no faltan sillas, sobra cinismo". Con esta contundencia se pronuncia la voz en offdel contravídeo creado por activistas de colectivos anticapitalistas contra el oficial que la televisión autonómica catalana emite para promocionar el programa con el que pretende ayudar a paliar la pobreza el domingo 27 de mayo.

La nostra opinió al BIM de Maig

Ja és habitual trobar-se cada divendres amb noves retallades, econòmiques i socials, que els populistes ens preparen amb nocturnitat i traïdoria. Alguns pensen que allò que es decideix lluny del nostre municipi no ens afecta, però la incertesa arriba cada cop a més caldencs. Qui pot sentir garantit el seu dret a un lloc de treball? Veiem com amics o familiars engreixen les llistes de l’atur, com ens retallen els salaris i ens augmenten els impostos i “repagos”. Com no era suficient ara ens enfonsen l’estat del benestar. Sense anar més lluny, al CAP no agafen mostres sense la targeta sanitària, o veiem impotents com els alumnes de la Benaula hauran de patir un estat de precarietat un any més. Aviat es preveuen pujades de quotes als usuaris de la llar d’infants... És d’agrair que CiU i PP pensin en tots nosaltres, legitimats com es creuen gràcies als vots que han obtingut per no dir abans la veritat del que farien.

Simiocracia (d'Aleix Saló)

Malgrat les dràstiques retallades del PP els mercats ens segueixen tenint enfilats. A les properes els micos al poder.

Opinió: Seis razones por las que España ya no es una democracia