La nostra opinió al BIM d'abril (ampliada)

Encara que a tots ens agrada que ens regalin l'oïda amb elogis, no deixem de reconèixer que la crítica, una vegada contrastada, avaluada i debatuda, ens ajuda sempre a buscar millors solucions en el futur.

No pretenem de cap manera resoldre el tema de la nostra abstenció envers els pressupostos del 2012, i seguirem acceptant les crítiques i els suports. Són respectables doncs, i intentem aprofitar-les positivament, totes aquelles crítiques sobre actuacions polítiques que se sustentin en comportaments coherents i exemplars que s'ajustin a les realitats i conjuntures socials.

En aquests moments, les que procedeixen del PP no s’ajusten a res del que esmentem. Resulta curiós veure com som el partit que, sense estar al govern, més vegades és citat al petit apartat del BIM. Potser és perquè no tenen cap idea més que enfrontar-se, de manera irracional, a la veritable esquerra que simbolitza el pensament més contrari als seus ideals neoliberals. Irracional i còmic, ja que se’ns ha acusat de que volíem l’ajuntament, de fer demagògia i (molt sovint) de les decisions que a nivell autonòmic han pres els caps del tripartit (aquí també pateix el Sr. Alcalde per la seva pertinença a CiU). Recordem que la Sra. Regidora del PP ha estat la única persona que s’ha votat a si mateixa per l’alcaldia, que publica al diari que farà propostes de reducció de sous per als regidors que mai porta a la pràctica, i que no diu res quan el seu partit ‘popular’ retalla els drets socials, els sous, i s’alia amb CiU per aprovar les retallades als pressupostos de la Generalitat. Imagineu com seria d’absurd que culpéssim a un/a regidor/a local de les properes retallades del PP en sanitat i educació? Per cert, que aquestes últimes les pagaren els nostres fills amb aules massificades i un empitjorament de la qualitat docent.

Si apliquem el cèlebre dit de: digues-me de què presumeixes i et diré de què manques, ens reafirmem en la nostra conducta, ja que de cap de les maneres seguiríem els seus exemples a nivell nacional o autonòmic.

Per altre costat tenim les reiteratives crítiques de la PIC, que fan referència a la nostra posició en el vot dels pressupostos. Potser també requereixen que els refresquem la memòria respecte a les aprovacions pressupostàries anuals que es van donar durant el seu mandat al capdavant del nostre Ajuntament:

Pressupostos/anys      Vots a favor                  Vots en contra              Abstencions

Any  2008:                            6 PIC, 1 PSC, 1 ICV-EUiA     2 ERC                                   3 CIU

Any  2009:                            6 PIC, 1 PSC                        3 CIU, 2 ERC, 1 ICV-EUiA    

Any  2010:                            6 PIC                                   1 ICV-EUiA                            3 CIU, 2 ERC, 1 PSC

Any  2011:                            6 PIC                                   3 CIU, 2 ERC, 1 ICV-EUiA      1 PSC

A la vista de les dades anteriors ens preguntem. El que a ells els va servir en el període 2007-2011 no és vàlid ara? O és que no és vàlid perquè no governen? Perquè els vots a favor en contra o d'abstenció ho van ser en funció d'ideologies o del que cadascú creia millor en aquell moment. O sigui, igual que ara. Com podríem denominar les situacions d'anys anteriors quan la PIC va treure endavant tots els pressupostos gràcies a un vot a favor o d’una abstenció? Seria un suport implícit polític o un suport implícit familiar? Quina autoritat té ara la PIC per censurar situacions que van propiciar i van utilitzar ells en el període 2007-2011 quan governaven? Potser si governessin ells el nostre vot hagués estat “responsable”?, com ens han retret en alguna ocasió per no haver-ho fet al seu favor. ICV-EUiA medita les seves intervencions i solament ens preocupa la solució de problemes que sofreixen els veïns de Caldes, i si hi hagués (que no n'hi ha) ambicions particulars o familiars, les deixaríem de banda.

De les manifestacions a l'últim ple d'alguns grups, es desprèn que solament es llegeixen els dictàmens finals, però no els documents que expliquen, justifiquen i generen aquests dictàmens. Si tinguessin en compte tot allò, que en rigor li és exigible a un representant polític municipal, en primer lloc esmenarien errates involuntàries i, en segon lloc, entendrien estratègies polítiques i rectificacions que finalment s'adopten, de vegades contràriament a postures prèvies respecte al sentit que s'adopta finalment en una votació. Perquè entre altres coses, ningú té el seu vot captiu fins al moment del seu exercici al ple, i si finalment amb motius de reunions i reflexions, varia el sentit del mateix, tampoc està obligat a comunicar-ho a tots els altres. Això és exactament la llibertat política que queda subordinada a la consciència personal en el millor dels desitjos de servir als electors que un representa.

A l’últim ple hem presentat una moció per un IBI més just (veieu aquí la proposta). Per una banda proposàvem subvencionar a les famílies que tinguin tots el seus membres a l’atur entre un 50-90% del valor de l’IBI (per a vivenda habitual amb valor cadastral inferior a 150.000€), i el 100% de les plusvàlues i de l’IBI a les famílies que han estat desnonades. Per altre banda, la llei permet bonificar fins al 5% la quota de l’IBI sempre que es domiciliïn els rebuts. Tenint present la recent pujada imposada des de Madrid pel PP, per què no pal·liar la sobrecàrrega fiscal sobre els caldencs? Hem obtingut 1 vot a favor, èxit aclaparador. Cal puntualitzar que ERC i la PIC justifiquen la seva abstenció perquè no estava quantificat l'impacte econòmic. El fet real és que per aquesta via de moment no els arribaran ajudes a qui les necessiten, no obstant això ICV-EUiA seguirà insistint. També se'ns pregunta que d'on hem tret la informació dels desnonaments, la pregunta en si, posa de manifest que els informes que se'ns havien lliurat als Regidors 15 dies abans, no s'havien llegit. Això ens habilita per preguntar sobre quina base alguns grups emeten els seus vots.

Finalment, catorze nens/es queden fora de la llar d’infants. Si els pregunteu us diran que estan treballant en una solució quan ja se sabia que la demanda de places seria important. Toca doncs, esperar els propers mesos a veure quina solució improvisada ens proposen. El cas és que ara no acaben d’arribar a l’ajuntament per tornar a improvisar. Mentrestant els pares d’aquests nens no es poden organitzar, fins quan hauran d’esperar? Sembla que la ludoteca només es tractava d’un pegat electoralista. Al menys la rebaixa d’ingressos a l’IBI que podrien patir amb la nostra proposta rebutjada no els servirà com excusa.