lunes, 24 de mayo de 2010

4 COMUNISTAS - 4 HISTORIAS CONFLUENTES

El la mañana de ayer 23 de mayo, en el teatro municipal de Blanes se les brindo un sentido homenaje a 4 personas que han dedicado la mayor parte de su vida (aunque podriamos toda) a defender los derechos de los trabajadores y los ciudadanos con las únicas armas que ellos conocian y conocen " SUS PALABRAS Y EJEMPLOS" costadoles a mas de uno por ejercer esa pelea desigual la carcel.

El  acto organizado por la agrupación del PSUC viu de Blanes, fué dirigido por Tono Luquetti, (persona muy vinculada a los movimientos vecinales en Barcelona y militante de PSUC viu) tomando la palabra representantes politicos y sindicales serios, que igual que los "4 COMUNISTAS" están dedicando una buena parte de su vida a mejorar el entorno social, laboral y politico de los ciudadanos.













Por mi parte, desde este modesto

blog, quiero rendirles mi pequeño

homenaje a: 

PACO VARGAS,

PACO ANTEQUERA,

PACO FRUTOS,

MAXI ANTEQUERA,

EXPOSAS-COMPAÑERAS-CONFIDENTES Y A TODAS SUS FAMILIAS. 

No podemos  olvidar que al costado de estos grandes hombres, SIEMPRE  HAN  ESTADO  SUS  GRANDES  MUJERES.


martes, 18 de mayo de 2010

NADA HA CAMBIADO DESDE HACE 6 MESE

El  lunes 30 de noviembre de 2009, te envie una foto, con el título TAN CERCA Y TAN LEJOS A LA VEZ,   hoy te remito la misma, con el mismo texto  y otro comentario




La pasada semana vinieron unos familiares a visitarnos y tubimos problemas para aceder a la fuente de la Mina, uno de ellos se desplaza en silla de ruedas.

Con muy poco dinero y un poco de voluntad, estos problemas son de facil solución.
......ESTA CLARO LA VOLUNTAD DEL EQUIPO DE GOBIERNO DE CALDES, ES ESCASA

viernes, 14 de mayo de 2010

HAY OTROS MUNDOS PARALELOS QUE SALEN POCO EN LA PRENSA Y MENOS QUE TV, QUE TIENEN OPINION....

HAY QUE MOVILIZARSE CONTRA LAS MEDIDAS DEL GOBIERNO.....     MANIFIESTA EL  S.F. UNO DE LOS SINDICATOS ALTERNATIVOS QUE COMPONEN LA CONFEDERACIÓN INTERSINDICAL...


LAS PERSONAS TRABAJADORAS Y LOS PENSIONISTAS NO HEMOS CAUSADO LA CRISIS Y NO DEBEMOS PAGARLA

Las medidas anunciadas ayer en el Congreso por el Presidente del Gobierno se ceban con los más débiles: personas jubiladas, dependientes, futuras madres, sanidad, ayuda al desarrollo... Pretenden que sean los servicios públicos y sus empleados los que paguemos la crisis.

Suprimieron el impuesto de patrimonio, rebajaron el impuesto de sociedades, rebajaron los topes máximos impositivos en la renta de las personas físicas, rebajaron cotizaciones sociales a los empresarios, han privatizado servicios públicos esenciales… y ahora, lejos de tocar el bolsillo de los poderosos, causantes de la crisis, se ayuda a los bancos ante la crisis financiera y se opta por reducir el gasto público a costa de la reducción de la protección social y de la reducción salarial de los empleados y empleadas públicas. Zapatero con estas medidas está aplicando lo que siempre ha negado, la política económica de la derecha, personificada en los organismos monetarios internacionales y en las grandes fortunas que manejan las bolsas mundiales.

Se pretende hacer creer que la crisis está generada por el excesivo gasto público. Lo que es totalmente falso. Somos uno de los países, junto a Grecia, Portugal o Irlanda, con el gasto público (incluyendo el gasto público social) más bajo de la Unión Europea de los 15 (el grupo de países más ricos de los de la Unión Europea). Se pretende ocultar que el déficit no se debe al excesivo gasto público, sino a la disminución de los ingresos del Estado, resultado de la disminución de la actividad económica y su ineficacia en conseguir un aumento de los ingresos del estado que se ha plegado a los intereses de los poderes económicos y financieros. Además de haber estado subvencionado a la Banca con el dinero público, el Gobierno mantiene un sistema de recaudación de impuestos escasamente progresivo, con una carga fiscal menor que el promedio de la UE-15 (que no grava a los más ricos, ni a las grandes fortunas) y con un enorme fraude fiscal (que oscila entre un 20% u un 25% del PIB). Como ha afirmado el reconocido economista Joseph E. Stiglitz (Premio Nobel de Economía 2001) con todos los fondos gastados para ayudar a los banqueros y accionistas se podrían haber creado bancos públicos que ya habrían resuelto los problemas de crédito que estamos experimentando.

Frente a esta situación, desde el Sindicato Ferroviario entendemos que el movimiento sindical alternativo debe organizar una respuesta unitaria contra la ofensiva a nuestros derechos sociales y laborales -a la que ahora se suman las medidas anunciadas por el Presidente del Gobierno- y ante la que nos tememos que los sindicatos institucionales mantendrán su actitud ante a los gobiernos y la patronal, sin voluntad de articular la necesaria respuesta contundente y continuada para anular estas medidas políticas y económicas que pretenden que, una vez más, paguemos la crisis los trabajadores y las trabajadoras.

Basta recordar que CCOO y UGT eran conocedores de las medidas del Gobierno desde el pasado martes, el día anterior a la declaración de Zapatero ante el Congreso.

Por todo ello, desde el Sindicato Ferroviario consideramos necesaria la movilización de los trabajadores y trabajadoras, personas jubiladas, personal empleado público, personas dependientes, madres, estudiantes así como del conjunto de la ciudadanía para mostrar nuestro rechazo a esta política económica ineficiente e innecesaria que sólo beneficia al mundo financiero. En ese sentido, llamamos a asistir a la manifestación del próximo domingo día 16 en Madrid.

Punto de Concentración de nuestra Confederación Intersindical: a las 12,45h. Cibeles esq. Correos

jueves, 13 de mayo de 2010

MIRALLES DIU QUE AMB LES MESURES SOBRE LA REDUCCIÓ DEL DÈFICIT ES CASTIGA A TREBALLADORS I PENSIONISTES


NOTA DE PREMSA  12/05/10


El coordinador general d’EUiA qualifica el pla d’austeritat presentat per  Zapatero com “socialment injustes i ineficaces per a la recuperació”

El coordinador general d’EUiA i diputat, Jordi Miralles, ha dit que el pla de reducció del dèficit defensat per Zapatero avui al Congrés dels Diputats, “mostra que volen continuar carregant les conseqüències de la crisi a les esquenes de treballadors, treballadores, pensionistes i sectors més febles”, i “responsabilitzant Comunitats Autònomes i Ajuntament”, “això és injust i inacceptable”, ha firmat. Segons Miralles aquestes mesures “confirma que l’actual govern espanyol no s’atreveix amb els responsables de la crisi: la banca, els especuladors i els poderosos”.

Pel vicepresident d’ICV¬EUiA amb aquestes mesures“s’imposa els interessos del mercat als drets de les persones”, ja que “la reducció del dèficit només s’aplicarà via retall de despesa, i no incrementant els ingressos”.

El que cal, segons Miralles, “és un canvi d’estratègia econòmica, un gir en les polítiques laborals, socials i mediambientals”. En concret, ha advertit que per a superar el dèficit a Espanya el que cal “és que l’Estat incrementi els ingressos, enlloc de retallar la despesa”.

L’aposta, per EUiA, hauria de “ser valenta en incrementar els ingressos”, “Com? –s’ha preguntat¬una reforma fiscal per què pagui més qui més té, regular el sector financer, fer front al frau fiscal, combatre l’economia submergida i recuperar l’Impost de Patrimoni”.

“Les mesures tampoc ajudaran a la recuperació”, ha dit, “ja que s’ha de fomentar la demanda interna”, i “la demanda interna no creix amb congelacions de pensions, reduint sous o pujant l’IVA genèric”.

Miralles ha proposat també “que a la reducció del dèficit hi contribueixi el retorn de les tropes a l’Afganistan”

martes, 11 de mayo de 2010

CONVOCATORIA CONCENTRACIÓN EN LA N-II



ESTE TEMA NOS AFECTA A TODOS

EN MAYOR O MENOR MEDIDA.......





ACUDE EL PRÓXIMO SÁBADO 15
DE MAYO A LA CONCENTRACIÓN

lunes, 3 de mayo de 2010

JULIO ANGUITA: CATALUNYA ES UNA NACIO PERQUE AIXI HO VOLEN ELS CATALANS. ES INDISCUTIBLE

Bandera tricolor, himne de Riego, senyera i el saló d’actes de l’Ateneu Barcelonès ple a vessar: l’orador és Julio Anguita González, i el tema, la III República, que, encara que es tracta d’un tema recurrent, va congregar centenars de persones i moltes d’elles van haver de quedar-se en el passadís. Anguita va brindar una càlida sorpresa a l’auditori que va ser gratament rebuda: va llegir, amb una certa litúrgia, l’enunciat del republicanisme, i, quan va acabar, va mirar la gent i va dir:

El que acabo de llegir és d’Àngel Colom.

Una hora, va durar la conferència en la qual l’excoordinador d’Izquierda Unida va superar el llistó de l’erudició per oferir-se com un conferenciant pròxim, amè i didàctic. Al final, les mateixes preguntes de sempre: «Per què no participes en la política activa? Et necessitem...» i algun prec que indica l’expectació que aixeca aquest home, sempre en la segona fila de la política, però com si fos en la graella de sortida d’alguna situació conjuntural i esdevenidora. Ara ja no repeteix allò de «programa, programa, programa».

Potser és que ja no en queda cap [riu].

Algun hi deu haver...

Un, el neoliberal.

Canviant de tema, he notat durant la conferència que ha perdut en imperatius i ha guanyat en concisió. El felicito. De debò, ha estat vostè molt bé.

Gràcies, home.

És com si el «pacient impacient» fos més a prop... Li agrada que ho defineixin així?

Home, està per sobre de les meves possibilitats. Però, si vol que li digui la veritat, no em molesta, perquè, per a mi, significa la contradicció de desitjar veure els canvis que a un li agradaria, i la consciència que aquest procés és lent. Però, en fi, si, com diu, la gent ha estat bé, jo he de dir que, des de la tribuna, m’he sentit molt a gust. Sembla clar que a Catalunya existeix un gran interès per la tercera República.

Potser és perquè ens van llevar la segona i això no es perdona.

Sí, és clar [riu], però no solament per això; l’assumpte és més profund, i si em permets, més transcendental. Com he dit, la segona República va ser l’únic acte de legitimitat democràtica que hem tingut a Espanya; deu ser que aquesta legitimitat es troba a faltar. Però, mentre parlem, cal seguir treballant per la República, perquè aquesta representa l’única resposta a la crisi global. Fixi-s’hi: una bona part d’aquells valors republicans van ser els que van inspirar la Declaració universal dels drets humans i els tractats internacionals que després es van ampliar el 1960, i que van ser signats per Espanya, entre els quals, el dret a l’autodeterminació, i no solament aquest dret, sinó també el dret al treball, a l’equiparació laboral home-dona...; drets, tots aquests, que passen desapercebuts, però que convé recordar.

Vostè ha vinculat la instauració de la primera i la segona República a moments importants de greu crisi econòmica. Si això fos així, li pregunto: som a les portes de la tercera República?

He volgut expressar una idea de continuïtat en el republicanisme, no en una panacea imaginària. Seria molt simple pensar en una dicotomia, crisi versus República. No és això, encara que també cal tenir-ho en compte. Les crisis econòmiques tenen un origen, una explicació que la gent ha de conèixer, i de les quals ja parlava Karl Marx: fixi’s si ve des de lluny.

Doncs, potser l’Església s’ha endut un ensurt.

L’Església catòlica té dret a existir com qualsevol altra societat sense cap privilegi, prebenda o tracte especial. Crec que l’Església s’ha malacostumat a ser, durant segles, la religió oficial de l’Estat espanyol. La religió pertany a l’àmbit privat, té dret a expressar les seves opinions sobre tot el que vulgui. De la mateixa manera que els altres tenim dret a opinar sobre els continguts de la seva fe i sobre el seu funcionament. Permeti’m un exemple: estem acostumats a escoltar programes de ràdio, mirar programes de televisió que manifesten les creences dels catòlics. No tinc res en contra d’ells, però també haurien d’existir programes per als qui són ateus o discrepen de la religió. Jo a l’Església li donaria els mateixos drets i possibilitats que a qualsevol altra institució, però separada, legalment i econòmicament de l’Estat
 
http://www.eltriangle.eu/

domingo, 2 de mayo de 2010

1R DE MAIG: MILERS DE MANIFESTANTS CLAMEN A BARCELONA PER LA VAGA GENERAL

Amb el lema unitari “Contra les retallades socials, cap a la vaga general” la manifestació de l’1 de maig alternatiu d’enguany ha arrencat davant l’edifici de la patronal catalana Foment de Treball, o­n s’ha denunciat els banquers i empresaris com a culpables de l’actual crisi del capitalisme que volen fer pagar als treballadors. Poc després la manifestació s’ha aturat davant l’edifici del Palau de la Música, o­n s’ha denunciat la corrupció política exemplificada en el cas Millet mitjançant diverses pintades. Un cop al Passeig de Gràcia, una acció simbòlica davant l’edifici de la Borsa denunciava així mateix la responsabilitat d’aquesta institució financera del capitalisme en la greu crisi actual.

La manifestació ha conclòs amb la lectura del manifest unitari, o­n s’assenyala que “els col.lectius, organitzacions i plataformes catalanes que ens reunim de nou en aquest 1 de Maig alternatiu i combatiu, fem una crida a la mobilització social, a la lluita per seguir denunciant els efectes que el sistema, la seva crisi i les polítiques que els gestionen tenen sobre les i els més vulnerables. Només podrem assolir tot això amb una gran vaga general”.

La manifestació unitària, impulsada per la Campanya contra la Europa del Capital, la crisi i la Guerra, ha comptat amb una àmplia participació de l’esquerra radical i anticapitalista, tant política, com sindical i social, amb presència també de col·lectius de treballadors i treballadores immigrants. Al llarg del recorregut s’han corejat consignes de denúncia com ara “que la crisi la paguin els rics”, amb especial insistència en la necessitat de convocar una mobilització general contra la crisi i els plans de govern i patronal contra la classe treballadora: “com a Grècia, vaga general”, “contra la reforma laboral, vaga general”, “contra la crisi del capital, vaga general”.

http://www.kaosenlared.net/noticia/1r-maig-milers-manifestants-clamen-barcelona-per-vaga-general-cronica-