Ressaca postelectoral

A Caldes la coalició En Comú Podem ha tret 780 vots. Durant aquesta segona jornada electoral, repetida, vàrem poder escoltar coses de tot tipus, però en general podem classificar els comentaris en dos grans grups. Per una banda existeix el conservadorisme de dretes, que no ens enganyem, o bé representat pel més feroç nacionalisme espanyol vestit de blau, o bé coberts per la bandera de l’independentisme, continuen sent la dreta que faran molt poc per respectar i protegir els drets dels treballadors aconseguits durant anys. Per l’altre banda existeix un grup gran de gent que se senten farts de la situació política d’aquests últims anys. Farts de veure com es retalla en drets, en sanitat, en educació, en justícia. Farts de desnonaments, de pobresa, o de fer grans cabrioles per poder arribar a fi de mes. A qui pot estranyar que es donin situacions com la del Brexit? És que quan estem trepitjant merda encara ens pot anar pitjor? Volem canvis.

Ahir es va sentir: “nosaltres ja hem complert, ara els toca a ells”. I justament això demanem, tampoc costa tant. Esperem d’aquells que diuen que ens representen, perquè els hem nombrat amb el nostre vot, que treballin i facin esforços per canviar les coses i resoldre tanta misèria. Qui realment vulgui canvis actuarà en conseqüència i es deixarà d’egocentrismes.

També vàrem escoltar venint d’un militant de CDC: “us heu hagut d’ajuntar per no quedar els últims eh? Com sempre quedeu els últims...” La primera reacció és pensar que el comentari és de mal gust. Després penses que és curiós precisament per venir de qui ve. Recordem que CDC s’ha fet independentista de la nit al dia i que ha exigit a ERC anar a unes eleccions junts de la mà, segurament sabedors de que les seves polítiques neoliberals, les retallades, i els casos de corrupció que salpiquen el seu partit els haurien deixat per darrera d’ERC. I dit i fet, el canvi s’està produint. A Caldes ha estat ERC la força amb més vots, per davant de CDC. Aquests haurien de prendre nota o ajuntar-se de nou sota qualsevol excusa si no volen quedar-se enrere la pròxima vegada.

Es pot?

Doncs sí, sembla que l’esquerra aquesta vegada s’uneix i això fa por a la dreta, perquè el pitjor problema de l’esquerra ha sigut sempre anar per separat, afavorint una dreta unida per les seves polítiques comuns que sempre beneficien els més rics. S’ha d’admetre que han fet una bona feina ficant la por al cos, que ve el llop... que ve el llop... i que molts han caigut a la trampa. Sembla no importar la corrupció, ni 4 anys de ‘decretazos’ i polítiques anti-socials, ni les pràctiques mafioses. Com a mínim corren vents nous i la dreta ja no té majoria absoluta. Potser es pot, però haurà de ser poc a poc, sense retrocedir ni defallir. Com deia en Machado...

Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
Caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace el camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante no hay camino
sino estelas en la mar.

Extracto de Proverbios y cantares (XXIX)