Aquest divendres, dona'n una mica

Respongui al taxista (la mafia del BCE)

Ens obliguen a pagar, però callen a les nostres preguntes. No us perdeu aquest video.

DOCUMENTO PARA LAS PAHS. ANÁLISIS SOBRE LA BATALLA DE LAS CLAÚSULAS SUELO Y LA POSICIÓN DEL ABOGADO DEL TJUE

Atención PAHs!

Desde la comisión jurídica madrileña se ha elaborado un pequeño texto de análisis sobre la situación de la cláusula suelo y la vergonzosa posición del abogado del TJUE.

El motivo de crear este documento es poder mandárselo a las PAHs y que sirva de herramienta y de refuerzo para elevar la presión contra la banca en los próximos meses.

Lo encontraréis AQUÍ.

Ocupes D'ESTIU. MAFIA a les comarques gironines

El diari digital ARA.CAT , va publicar fa poc una notícia relacionada amb les ocupacions d'habitatges per part de màfies i famílies d'ètnia gitana (més de 1000 a La Selva, Gironès i Baix Empordà ) . Volem analitzar i puntualitzar certs matisos que posen nom i cognoms als veritables culpables d'aquesta situació.

La gran quantitat d'ocupacions d'habitatges que s'han registrat des de l'inici de la "crisi", ha provocat diverses reaccions en els polítics, mitjans i població. Només a les comarques de la Selva, Gironès i Baix Empordà, s'han registrat més de 1000 habitatges unifamiliars ocupades. Des de principis d'any, però especialment des de l'inici de l'estiu, ha augmentat de manera escandalosa l'ocupació d'habitatges unifamiliars en urbanitzacions per part de famílies d'ètnia gitana i màfies de l'Est que fins i tot relloguen les mateixes a familiars i amics. S'ha muntat una autèntica xarxa de lloguer de cases ocupades. Els actuals propietaris de les cases, els bancs, no denuncien. Els problemes de convivència amb veïns, cada vegada més grans. Però, com hem arribat a aquesta situació? Per què? I sobretot, qui és el culpable?

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), ha vingut des de l'inici de la crisi fent una tasca impagable d'auto ajuda a les persones i famílies que han vist com després de molts anys de treball ho han perdut tot. Les seves cases van passar a mans dels grans culpables de la crisi, la indústria bancària, o de grans fons d'inversió estrangers. A algunes poblacions de Catalunya, s'ha intentat per mitjà de les institucions com Serveis Socials, re-allotjar les famílies sense llar. També s'han aconseguit un determinat nombre de lloguers socials (a tota vista totalment insuficient). Els ajuntaments s'han vist en molts casos desbordats però també cal dir que l'esforç ha estat mínim.

En el just reclam d'un dret vital com un habitatge digne, tant associacions de veïns, com la PAH, com partits polítics d'esquerra (IU), s'han topat en multitud d'ocasions amb un mur gairebé impossible d'enderrocar: la burocràcia i la indiferència d’ajuntaments, consells comarcals, jutjats, tribunals, comunitats autonòmiques i finalment governs.

En el cas de les comarques gironines, en Victoriano Ramos, llavors regidor a l'ajuntament per part d'EUiA, ja va avisar l'any 2013 (podeu escoltar l'àudio o veure l'acta, pàg.21) al ple de l'Ajuntament de Caldes de Malavella de setembre, de la problemàtica que s'acostava. També la PAH (tenim les actes) va avisar el 2015 l'alcalde Sr. Balliu (també president del Consell Comarcal de la Selva) i se li van proposar en tots dos casos una bateria de mesures urgents per eradicar l'ocupació d'habitatges per part de màfies, quan per contra milers de famílies treballadores han perdut la seva vivenda i mal viuen a l'actualitat en cases d'altres familiars o fins i tot en furgonetes.

Un desnonament no és només una cosa inconstitucional i que va contra el tractat dels drets humans i de les lleis europees. És una fet humiliant i vergonyós per a l'espècie humana. Si a sobre aquestes propietats es desnonen per simplement complir un contracte sense mirar als ulls als nens que s'han quedat sense casa, cases que després queden abandonades i exposades a tota mena d'actes delictius, el tema passa ja de l'absurd i sobrepassa el nyap.

Si en lloc de desnonar s'hagués, no condonat sinó paralitzat el deute, i llogada aquesta mateix llar a aquesta mateixa família amb una renda social i amb un ajut dels ajuntaments, acords amb els bancs, amb companyies subministradores d'aigua i llum... tot això no estaria passant ara mateix.

Els nostres polítics ho saben. Nosaltres mateixos s'ho vam fer saber i així consta. Ara, molt temps després d'haver estar avisats es fan la foto que puguin penjar al despatx, però difícilment veurem accions "políticament incorrectes" que sí s'han vist per altres qüestions més "populars". De vegades mirar a una altra banda no és la solució, ni tampoc donar la culpa o passar la responsabilitat a altres administracions. Les seves pròpies lleis barroeres se'ls tornen ara en contra seu. Els dolents no eren els de la PAH...

Per a qualsevol dubte, comentari o pregunta, apropeu-vos a les reunions de la PAH a Caldes, cada dimarts a les 19h a la Casa Rosa (antiga sala de plens)

El mosquit tigre, un perill ignorat

Fa aproximadament uns 8 anys que el mosquit tigre (Aedes Albopictus) va arribar al nostre municipi per quedar-s’hi. Des de llavors la seva proliferació ha estat més ràpida que no pas els mitjans per controlar o tractar de disminuir l’expansió del mosquit. Per una banda, el govern i les administracions han anat retallant els fons destinats a combatre el mosquit. Per altre banda, mentre altres pobles aprovaven ordenances per tal de crear les eines necessàries per lluitar contra aquesta plaga, a Caldes no va ser fins al ple del 18 de juny de 2012 quan es va adoptar l’acord per aprovar l’ordenança per a la prevenció i control dels mosquits, i particularment del mosquit tigre. L’ordenança va ser aprovada definitivament i publicada al BOP el 13 de setembre de 2012. Només falta que decideixin fer-la servir.

Però, són realment aquestes espècies de mosquits "importats" un problema seriós? La resposta és que si. A diferència del mosquit autòcton, aquests són uns mosquits molt agressius, actius durant el dia i un potencial transmissor de malalties víriques tropicals (dengue, chikungunya, zika[1]...). Sobre aquest tema podeu llegir la notícia complerta publicada al diari (Avisen que Girona té «ingredients» perquè el mosquit tigre propagui malalties tropicals). De fet, segons un estudi de la fundació Bill & Melinda Gates, el mosquit és l’animal que provoca més morts a l’any degut a la seva capacitat de transmetre malalties que poden ser letals.

Precisament per controlar la població del mosquit i conscienciar del problema, el Laboratori d'Ecologia del Moviment del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) ha creat una app per Android que permet que els ciutadans recullin i comparteixin dades de presència del mosquit (veure notícia). La app es pot baixar des del mòbil cercant l’aplicació anomenada “Mosquito Alert”, i també es pot veure més informació a la seva web, a on podrem veure un mapa amb els punts on els usuaris han detectat la seva presència. 

Cal ser conscient de que evitar la proliferació d'aquests mosquits està a les nostres mans. En primer lloc és imprescindible erradicar els llocs de cria dins de la nostra propietat, a sota podeu veure algunes imatges d'aquests possibles focus. I si creieu que el focus radica a un embornal, notifiqueu el fet a l'ajuntament. Des d’aquí us animem a participar i a lluitar contra aquesta plaga. Entre tots podem millorar moltíssim la qualitat de vida a l'exterior i evitar futures malalties.

IMPORTANT: manteniu secs aquests possibles focus de mosquits. En el cas de fonts ornamentals, existeixen productes específics (larvicides) perquè la cria del mosquit no arribi a la fase de pupa, o bé podeu posar peixos, o posar una malla anti-mosquits.

(1) Mosquit tigre i virus Zika (en anglès) (en castellà)

Gràcies! Caldes de Malavella

Malgrat la calor i la platja, el pont, i la vergonyosa classe política que abunda, heu vingut a votar per canviar les coses. Gràcies!

Ressaca postelectoral

A Caldes la coalició En Comú Podem ha tret 780 vots. Durant aquesta segona jornada electoral, repetida, vàrem poder escoltar coses de tot tipus, però en general podem classificar els comentaris en dos grans grups. Per una banda existeix el conservadorisme de dretes, que no ens enganyem, o bé representat pel més feroç nacionalisme espanyol vestit de blau, o bé coberts per la bandera de l’independentisme, continuen sent la dreta que faran molt poc per respectar i protegir els drets dels treballadors aconseguits durant anys. Per l’altre banda existeix un grup gran de gent que se senten farts de la situació política d’aquests últims anys. Farts de veure com es retalla en drets, en sanitat, en educació, en justícia. Farts de desnonaments, de pobresa, o de fer grans cabrioles per poder arribar a fi de mes. A qui pot estranyar que es donin situacions com la del Brexit? És que quan estem trepitjant merda encara ens pot anar pitjor? Volem canvis.

Ahir es va sentir: “nosaltres ja hem complert, ara els toca a ells”. I justament això demanem, tampoc costa tant. Esperem d’aquells que diuen que ens representen, perquè els hem nombrat amb el nostre vot, que treballin i facin esforços per canviar les coses i resoldre tanta misèria. Qui realment vulgui canvis actuarà en conseqüència i es deixarà d’egocentrismes.

També vàrem escoltar venint d’un militant de CDC: “us heu hagut d’ajuntar per no quedar els últims eh? Com sempre quedeu els últims...” La primera reacció és pensar que el comentari és de mal gust. Després penses que és curiós precisament per venir de qui ve. Recordem que CDC s’ha fet independentista de la nit al dia i que ha exigit a ERC anar a unes eleccions junts de la mà, segurament sabedors de que les seves polítiques neoliberals, les retallades, i els casos de corrupció que salpiquen el seu partit els haurien deixat per darrera d’ERC. I dit i fet, el canvi s’està produint. A Caldes ha estat ERC la força amb més vots, per davant de CDC. Aquests haurien de prendre nota o ajuntar-se de nou sota qualsevol excusa si no volen quedar-se enrere la pròxima vegada.

Es pot?

Doncs sí, sembla que l’esquerra aquesta vegada s’uneix i això fa por a la dreta, perquè el pitjor problema de l’esquerra ha sigut sempre anar per separat, afavorint una dreta unida per les seves polítiques comuns que sempre beneficien els més rics. S’ha d’admetre que han fet una bona feina ficant la por al cos, que ve el llop... que ve el llop... i que molts han caigut a la trampa. Sembla no importar la corrupció, ni 4 anys de ‘decretazos’ i polítiques anti-socials, ni les pràctiques mafioses. Com a mínim corren vents nous i la dreta ja no té majoria absoluta. Potser es pot, però haurà de ser poc a poc, sense retrocedir ni defallir. Com deia en Machado...

Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
Caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace el camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante no hay camino
sino estelas en la mar.

Extracto de Proverbios y cantares (XXIX)

EN COMÚ PODEM, PRESENTA SU PROGRAMA, CARTEL Y PAPELETAS EN CALDES DE MALAVELLA.

Al acto asistirán Marta Sibina (número 1 en las listas por Girona) y Dolors Rubio. Se celebrará en la sala anexa a la Casa Rosa el próximo sábado 18 de junio a las 12h.

Dolors Rubio

4ª Por Girona de la candidatura d’En comú podem. Desde 2015 regidora por ICV-EUiA en Blanes, trabajando en las Instituciones y en la calle.

Regidora en Blanes por  EUiA

También ostenta la representación de EUiA  en el Cosell Comarcal de la Selva

 Republicana, comunista y orgullosa militante de EUiA.

Activista social desde que tengo uso de razón. Abogada, hija de trabajadores humildes que me enseñaron a luchar por nuestros derechos.

Marta Sibina i Camps

Es una activista y enfermera quirúrgica catalana. Es fundadora y editora, con su pareja, Albano Dante Fachin, de la revista Cafè amb llet, donde destaca por su denuncia de la opacidad sanitaria. Se implicó activamente en el proceso de gestación de Barcelona en Comú De cara a las elecciones generales españolas de 2015 como la número dos de la confluencia d'esquerres En Comú Podem, que agrupa Iniciativa per Catalunya Verds, Esquerra Unida i Alternativa, Barcelona en Comú i Podem i resulta elegida diputada.

Aquí os de dejamos algunos enlace de videos de la revista CAFÉ AMB LLET

Sanidad en Cataluña   

    https://youtu.be/AHe7KQgz69Y

  https://youtu.be/BgiS81PdiRM

  https://youtu.be/p-lZYdTG0Hs

https://youtu.be/Dfr8c0jpPbw

  https://youtu.be/krvbQNPyqCc

TTIP      https://youtu.be/VIWR9HHxA-k

ACUERDO DE LOS PARTIDOS POLÍTICOS DE CALDES DE MALAVELLA PARA NO COLGAR PROPAGANDA ELECTORAL.

Los partidos abajo firmantes, de acuerdo con la solicitud de la ciudadanía que solicita máximo ahorro en ésta campaña electoral y teniendo en cuenta que es una repetición de las de hace seis meses, acuerdan reducir el gasto electoral no poniendo propaganda en las calles de Caldes de Malavella durante la campaña de las elecciones generales del 26 de Junio.

Se ha llegado a éste acuerdo para dar respuesta a la petición de la ciudadanía que solicita el máximo ahorro en las campañas electorales y por el hecho de que al ser una repetición de las pasadas elecciones de hace seis meses ya se conocen suficientemente las candidaturas que se presentan.

La decisión adoptada afecta sólo al material que se cuelga en las calles (banderines, carteles, pancartas, etc.). Sí que se pueden realizar actos electorales para explicar los los programas de las diferentes candidaturas, algo natural e indispensable en democracia. También se enviarán las consiguientes propagandas electorales con las papelestas y programas electorales, teniendo en cuenta que hoy en dia, los electores utilizan éste recurso que se pone a su disposición.

Éste gesto se circunscribe a Caldes de Malavella, pero se invita a otros municipios a unirse.

Caldes de Malavella a 10 de Junio de 2016

CDC, ERC, PSC, En Comú Podem.

Dia 2 de juny, presentació de la delegació d’Oncolliga a Caldes

El proper dia 2 de juny a les 20.00 hores, al Casino Municipal, es farà la presentació de la delegació d’Oncolliga a Caldes de Malavella.

Oncolliga és una entitat sense ànim de lucre que té per finalitat principal l’atenció psicosocial a persones amb càncer i als seus familiars.

Per a més informació aquí.

IDOMENI, AHORA MISMO

Éstos desgarradores audios, nos han llegado hace una hora escasa. Es la realidad que se está viviendo ahora mismo en Idomeni (Grecia) con los refugiados. La situación es desesperada. Por favor, compartid todo lo que podais. Es muy importante que se sepa lo que está pasando. Es un holocausto. Un genocidio. Una traición a la raza humana. Los audios venían acompañados por el siguiente texto: "Idomeni: La policía de Grecia nos impide en un control de carretera cercano al campo de inmigrantes el acceso al mismo. Tras pedir el pasaporte dice que somos Ilegales. Tenía que llegar. "Europeos ilegales en suelo europeo". El nuevo orden está ya aquí. También nos dicen que Bomberos en acción han sido declarados hoy mismo ilegales".

La Marea de las Pensionistas, en Barcelona.

Cientos de jubilados, entre ellos de Caldes de Malavella, inundan las calles de Barcelona reclamando sus derechos en lo que es todo un ejemplo de lucha y compromiso.

Se entregó un manifiesto en los Juzgados y se reclamó a los jueces más imparcialidad. Después, de manera expontánea, se organizó una marcha pacífica desde los propios juzgados hasta la plaza de Catalunya. La policia local, ayudó a la marea de pensionistas con el tráfico y la marcha fue todo un éxito. Nuestros abuelos, un ejemplo de lucha por la dignidad de la que debemos de aprender todos.

Constitucionalitat a la carta

A tres dies de convocar unes eleccions generals, el PP suspèn la llei 24/2015 que obliga a la banca i grans propietaris a no vulnerar el dret a l'habitatge. D'aquesta manera el govern EN FUNCIONS del PP ha escrit una nova pàgina negra en la història dels drets fonamentals a Espanya. 

Artículo 47

Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación. La comunidad participará en las plusvalías que genere la acción urbanística de los entes públicos.

Doncs no tan sols no promouen condicions dignes pels ciutadans als que pretenen representar, sinó que a més fan tot el contrari. I si tenim sort i podem mantenir una vivenda, ull amb no pagar les factures dels serveis bàsics (ja menjarem un altre mes), ja que el PP també es preocupa de que el TC anul·li parcialment el decret-llei català que impedia a elèctriques i gasistes fer corts durant l'hivern a les famílies que no poguessin pagar les seves factures. Argumenten que la norma envaïa les competències de l'estat. 

Potser les competències de l'estat haurien de ser vetllar per les persones, i fer complir la Constitució en temes de vivenda, de treball, d'igualtat... i no preocupar-se tant de qui promogui les accions que ajuden als més necessitats. S'escandalitzen després quan una periodista crema (seria per tall de gas?) uns quants fulls d'una Constitució que el PP sembla interpretar a la carta, aquest sí... ui que vaig al TC, aquest no... que es foti el "populacho".

Fora la dreta JA!

Inútils però ben pagats.

El cel s'enfosqueix i la terra s'obre, anem a caure a l'abisme, fins a l'infern, serem engolits per les flames de la indiferència, la corrupció, els poders econòmics sense escrúpols... i tot això succeirà si no existeix un govern que posi remei. Però per ventura importa? No massa.

Ens queda un govern en funcions que no pot aprovar projectes de llei, no pot tramitar augments de pressupost, ni signar tractats internacionals, ni licitacions públiques, entre altres limitacions. Respecte als mercats Internacionals, s'ha de mantenir la confiança dels llops, ja que la incertesa sobre la formació d'un Govern i la seva falta d'estabilitat significarà en un futur refinançar els venciments de deute pagant majors interessos, interessos que paguem tots. També és cert que un govern de canvi, sensible a les necessitats dels més desafavorits, no agradi a aquestes feres assedegades de diners.

Tenim paralitzats diversos projectes com la Reforma Electoral, un dels temes imprescindibles a tractar pel futur govern. Ja n'hi ha prou d'una llei electoral injusta i poc democràtica. Paralitzada la Proposició de Llei de creació d'un fons per combatre la pobresa i l'exclusió social. Un altre tema a tractar amb caràcter d’urgència. Paralitzada la Proposició de Llei per la qual es modifica la Llei de mesures de suport a l'emprenedor i d'estímul del creixement i de la creació d'ocupació. Sembla que no s'adonin de l'altíssim nivell d'atur existent. Aquests, entre altres projectes, paralitzats amb escassa sensibilitat cap als nombrosíssims nuclis de població de qui la seva preocupació diària no és si el seu nom apareix als papers de Panamà, però sí poder portar un plat a taula o arribar a fi de mes. I sense oblidar-nos de totes les lleis injustes o absurdes que el PP ens ha imposat a força de ‘decretazo’ (serà per això de la lletra amb sang entra) i que els líders “de progrés i canvi” ens han repetit fins a la sacietat que serien derogades.

Així doncs, tenim un grup minoritari de senyors i senyores que es fan anomenar polítics, anant d'un lloc cap a un altre, dient que la setmana que ve tenim una reunió i sortint d'ella com abans d'entrar, cobrant el seu sou, les seves dietes, amb el seu iPad, el seu bar a preus reduïts, exigint tracte preferencial als aeroports, etc, etc... sense importar-los el tipus de vida que porten els ciutadans als quals diuen representar.  Si cal anar a noves eleccions aquí estem per pagar-les entre tots, no es preocupin.


Doncs bé senyors/es diputats/des, gaudeixin dels seus sous i deixin uns mesos més un govern en funcions que ni tan sols s’ha de sotmetre al control parlamentari. Nosaltres anirem caient a l'abisme, no es queixin si després els estem esperant a la caverna.

Tiempo de república

Manos manchadas de sangre

Aquel 25 de enero, Miguel Ángel se quedó sólo en casa. Su esposa, Marga, salía del barracón que tenían asignado desde hacía 6 meses para ir al médico. Tan sólo tardó una hora en regresar, pero esa hora, esa maldita hora, fue la última de Miguel Ángel.

Tenía 53 años y llevaba 5 sin trabajo. Las deudas a bancos y a amigos lo tenían asfixiado. No recibía ninguna prestación. Los seis meses que vivió en aquel frio barracón después de que el Banco de Santander les desahuciara, fueron los más duros de su vida. Era un hombre duro, fuerte, trabajador. Dejó dos hijos adolescentes a los que no les pudo dar lo que a él le hubiera gustado tener.

Cuando decidió enganchar aquella cuerda en el metálico gancho del barracón que servía para sujetar una humilde bombilla, dudó si sabría hacer una soga y no se pudo parar a pensar en lo que dejaba. Estaba cegado por la desesperación.

Miguel Ángel era sólo un caso más de las 3910 personas que se quitaron la vida en el año 2014, la mayor cifra registrada desde que se tienen datos. Supone el doble del número de fallecidos por accidente de tráfico, 1873 defunciones. El suicidio se convierte así, en la primera causa de muerte no natural en España.

Es significativo también, que en el año 2007, año del comienzo del expolio al pueblo que muchos denominan “crisis”, la cifra de suicidios era la mitad que la de fallecimientos por accidentes de tráfico. Desde entonces, la cifra de suicidios ha aumentado en casi un 25% cada año, mientras que los muertos en accidentes, se reduce.

Según Martin Östreem, coordinador del Ministerio de Interior sueco, países como España deben no sólo crear un plan al estilo nórdico para evitar suicidios, sino que tiene que ir acompañado de políticas sociales que no dejen fuera de la sociedad a las personas. Es un fenómeno que, según su opinión, llega para quedarse.

Actualmente, Marga vive sóla, en un pequeño piso de alquiler social. Es muy pobre y sigue, de alguna manera, al margen de la sociedad. Come en un comedor social y recibe ayuda de Cáritas. Hace ya casi dos años que no ve a sus hijos. Está enferma. El drama humano que viven muchos ciudadanos en España en pleno siglo XXI, es una vergúenza que no se puede consentir. Los gobernantes de ésta mal llamada “democracia”, al servicio de los grandes poderes económicos, deberían responder ante la justicia por sus manos manchadas de sangre.

DE LOS REFUGIADOS Y SEMANA SANTA

Semana Santa en España. Días de vacaciones, jolgorio, festividad. Días de ir al pueblo de los padres, de comer torrijas, de las procesiones y diversos actos tradicionales por los rincones de la profunda España.

Son días de ver a mucha gente en las calles viviendo con pasión, con verdadera devoción y emoción a flor de piel, cómo unos semejantes a nosotros, llevan en volandas estatuas que representan diversos Cristos y Vírgenes que dejan a su paso lágrimas, saetas emocionadas, oraciones diversas y arrepentimiento de los pecados. Un arrepentimiento envuelto en sangre de latigazos, en caminatas sin zapatos e incluso, en ayuno.

Lejos de aquí, una procesión humana, también muy pasional, lleva en volandas a niños y ancianos, pisa sobre suelo embarrado y helado con los pies descalzos y ensangrentados y llevan el ayuno como algo cotidiano. No se festeja, se sufre y se padece la muerte de un niño cada hora. La muerte por hambre, frio o cansancio. Es la caravana de la muerte, la de los refugiados que huyen de la guerra.

¿Cómo el ser humano tiene la capacidad de llorar ante una estatua de un hombre que porta a cuestas una gran cruz de madera, con una corona de espinas puesta en la frente, y puede llegar al mismo tiempo a ver como algo cotidiano y natural la situación de los refugiados? ¿Es acaso tan fácil emocionarse con un acto cultural que simboliza el arrepentimiento, el perdón de los pecados del ser humano e inmediatamente después irse a tomar vino a un festín sin otro objetivo que el del ocio, mientras en la televisión del local salen cientos de miles de personas en una situación mucho peor que la del Cristo de la estatua?

Ésta misma semana, los gobiernos de la Unión Europea han decidido no ayudar a éstos seres humanos. Personas que, paradójicamente, huyen de los mismos criminales que de vez en cuando, atentan en Europa. Madrid, Londres, París o Bruselas, ya han sufrido ésta violencia en sus propias carnes. Y además, deciden no acogerlos en Europa por miedo a los populismos fanáticos de la ultra-derecha. Mentira. Los intereses económicos de unos pocos, han prevalecido una vez más, ante los derechos humanos.

Por eso, Izquierda Unida, presentará ésta misma semana ante el tribunal supremo, una querella criminal contra Mariano Rajoy y su gobierno en funciones, que ha decidido tomar en nuestro nombre, una decisión que atenta contra los derechos fundamentales de los seres humanos. Una decisión totalitaria, sin control alguno del congreso de los diputados. Una decisión de vergüenza. De vergüenza para todos nosotros.

Una frase muy típica de éstas fechas: “Sí, me voy unos días al pueblo, a desconectar un poco de la rutina diaria”.

NO debemos “desconectar”. Debemos conectar y conectarnos todos. Escribid, leed. Hablad unos a otros y pasad un mensaje de fraternidad y amor. Las gentes de bien no podemos desconectar. Estamos obligados a luchar y ayudar a las personas. A todas.

La Pasión y la lágrima que se utiliza para adorar una estatua o figura inerte, la necesitamos para luchar contra la injusticia y ayudar a seres vivos en peligro extremo de muerte.

Decimos NO al acuerdo de la vergüenza de la Unión Europea, NO al voto totalitario en nuestro nombre del gobierno de Rajoy. 

Dia internacional de la DONA

Participa d'aquest dia al Twitter amb el hashtag #ahoranostocaanosotras